Degeneracionisme

La teoria de la degeneració o degeneracionisme apareix al segle XIX, primer formulada per Bénédict Augustin Morel l'any 1857, a continuació revisada i exposada pels seus deixebles Magnan i Legrain, pioners del darwinisme social. Segons aquesta teoria, l'origen de les malalties mentals és hereditària, transmetent-se les "tares" d'una generació a l'altra, sovint amb un agreujament, àdhuc ocasionant el risc d'acabar amb un llinatge.

Primer aplicada a la bogeria i a l'alcoholisme, aquesta teoria s'estén a molts dominis: les malalties venéries, diverses patologies (raquitisme, tuberculosi, toxicomanies, càncer…) degudes a individus vulnerables que transmeten aquestes tares, i fins i tot la criminalitat, considerada com un atavisme hereditari a les obres del criminologista italià Cesare Lombroso.

La idea de degeneració va a impregnar les concepcions mèdiques i higienistes. Així, la majoria de les patologies lligades a les condicions socials d'existència (molèsties industrials, pobresa, males condicions d'allotjament i d'alimentació, defecte d'educació moral) serien susceptibles de transmetre's héreditariament, posant en perill la família, la societat i la nació, en degenerar la "raça" per causes endògenes, com ara la barreja de classes, o exògenes, com la barreja de races.

Aquesta teorització es fusiona amb la de la decadència social assimilada a una degeneració dels valors, i en resulta el naixement d'ideologies eugenistes i racistes. El plantejament de l'ocàs de la civilització es difon als entorns intel·lectuals, artístics i literaris, participant en un sentiment de decadència dit esperit fi de segle. La saga Les Rougon-Macquart de l'Émile Zola per exemple, s'hi inspira directament descrivint les plagues de la classe obrera aixafada per la industrialització naixent, les noves condicions de vida i de treball insalubres, i aquestes tesis són particularment desenvolupades a l'última novel·la de la saga : El Doctor Pascal, 20è i últim volum dels Rougon-Macquart, aparegut l'any 1893.

El degeneracionisme domina les doctrines mèdiques de la psiquiatria fins als anys 1930. Encara que desacreditada científicament, persisteix, disfressat, en discursos posteriors de tipus eugenista i racista.